Reseña del libro "les fosses del silenci (en Catalá)"
durant la guerra civil i la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com a resposta als abusos infligits pels «rojos» als «nacionals», seguint un pla dissenyat des d’abans de l’esclat de la contesa. la violència, doncs, no es va circumscriure al cop d’estat, sinó que també va ser fruit d’una autèntica estratègia de terror i repressió.. en aquells primers mesos de guerra es van anar a buscar milers de persones a casa seva i els van donar el paseo, és a dir, van sera fusellades sense judici previ en una cuneta qualsevol o en la tàpia d’un cementiri. són els desapareguts del franquisme, persones de les quals cap certificat testifica la defunció i les famílies de les quals fa més de seixanta anys que els busquen. al silenci que va imposar la dictadura s’hi sumà la indiferència de la transició, però ara estan decidits a trobar els cossos i recuperar la memòria dels desapareguts. la recerca d’aquest llibre se centra en tres zones d’espanya: extremadura i andalusia, en pobles com ara zafra, on s’elaboraren llistes amb l’objectiu d’eliminar l’u per cent de la població; astúries i lleó, on s’ha concentrat la majoria de les actuacions per exhumar les restes dels desapareguts, i catalunya, on algunes de les carreteres més freqüentades del pirineu estan construïdes damunt de desenes de fosses comunes. després d’els nens perduts del franquisme, montse armengou i ricard belis, reporters del programa 30 minuts, de tv3, continuen investigant els aspectes més ocults del nostre passat recent.. «yo soy católica y quiero llevar a mis hermanos a un cementerio. sacarlos de la fosa, abrazar sus huesos. es mi deber, mi obligación, que descansen con mis padres en un cementerio.». asunción gonzález. «no oigo a nadie decir que se olviden del holocausto o de auschwitz. o de lo de pinochet. pero en españa hubo que correr un tupidovelo y olvidar a nuestros familiares, olvidar nuestras angustias. no se pueden buscar responsables. no sé por qué hay que hacer borrón y cuenta nueva.». clarisa gonzález
