la gavina (1896), l`oncle vània (1897), tres germanes (1902) i el jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d`anton p. txèkhov: quatre peces que van canviar el curs de la tradició teatral russa, europea i nord-americana. perquè txèkhov, per primera vegada, hi va renunciar a desenvolupar una acció dramàtica convencional i es va concentrar en la pintura d`atmosferes, i així va aconseguir que, per sota del text, sense fer-se mai explícita del tot, es reveli sempre el que en podríem dir la vida soterrada: l`autèntica vida interior dels personatges, els estats d`ànim d`uns homes i unes dones que, amb més o menys angoixa i amb més o menys resignació, assisteixen a l`acompliment del destí que els ha correspost mentre observen la decadència del seu món amb l`esperança d`entreveure`n un de millor.