De les llargues caminades que dal·lot feia amb mon pare pel camp, record lesperit duns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca. Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau «És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»mho va confirmar. Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de laire, amb els animals, les plantes, el paisatge i que la cultura ens pot fer més savis i humans. Wallace Stevens diu que «Hi ha dhaver alguna cosa de pagès en cada poeta» i: Tots som un tot. Sescriu en soledat, mai solitari. Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.