Dramaturg i autor de relats rus, Anton Txèkhov (1860-1904) és una de les figures més destacades de la literatura russa. Nascut el 29 de gener de 1860 a Taganrog va estudiar medicina a la Universitat estatal de Moscou. Quan encara era a la universitat va publicar relats i escenes humorístiques en revistes. Amb prou feines va exercir de metge gràcies al seu èxit com a escriptor i perquè patia tuberculosi, en aquell temps una malaltia incurable. La crítica moderna considera Txèkhov un dels mestres del relat. Les seves narracions, més que tenir un clímax i una resolució, són una disposició temàtica dimpressions i idees. Utilitzant temes de la vida quotidiana, Txèkhov va retratar el pathos de la vida russa anterior a la revolució de 1905: les vides inútils, tedioses i solitàries de persones incapaces de comunicar-se entre elles i sense possibilitat de canviar una societat que sabien que era inherentment errònia. El conte txekhovià no sassembla a cap altre. El seu protagonista sol ser un intel·lectual que se sent avorrit i incapal de fer res de bo i útil, cosa que limpulsa a filosofar sobre labsurditat del viure. El narrador observa -des de la distància els personatges amb un lleu somriure irònic, tot amagant una simpatia i compassió profundes. Lestil és clar, precís i lluminós, ple dobservacions i detalls summament poètics. Lentonació general de Txèkhov és una barreja ben equilibrada dobjectivitat, ironia i tendresa infinita, tot plegat amarat de tristesa gens sentimental. Però El monjo negre és una mica diferent. El personatge enigmàtic anunciat pel títol és una metàfora daquella il·lusió que fa viure lésser humà, encarnada en una visió sinistra que al final de la narració destrueix el protagonista desencantat. La història de Kovrin no tracta dun boig, sinó més aviat dun il·lús, potser dun visionari.