En l’ambit catala, la literatura comparada no va tenir una tradicio academica estable fins a finals del segle XX, la qual cosa no vol dir que no hi hagues comparatisme. Els primers comparatistes son els mateixos escriptors i, en el nostre cas, molts dels millors autors van ser tambe els principals critics literaris de la primera meitat d’aquell segle. En els seus escrits mostren una actitud implicitament comparatista, en consonancia amb la dimensio internacional i cosmopolita que els va caracteritzar, ates que molts d’ells van ser excel·lents traductors. Escriptors de gran talent i mirada europea com Ventura Ametller, Ferenc Oliver Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palacios, Jaume Perez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga representen una historia alternativa de la critica comparatista. Amb la seva manera de llegir palesen que la nostra es, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.