rodolf llorens i jordana va ser un pensador a contracorrent. arrauxat, contundent i àcid quan convenia, va escriure pensant sempre en positiu, per a un país i una cultura «normals», malgrat les circumstàncies de la guerra civil i de l`exili. la frescor i audàcia del seu estil punyent l`apropen a francesc pujols i l`allunyen del noucentisme i d`eugeni d`ors, a qui va combatre amb llibres com aquest que presentem, rèplica implacable a les formes de la vida catalana de josep ferrater mora. el lector hi trobarà una relectura de la història de catalunya de ferran soldevila, coratjosa, rampelluda a voltes, que té ben poc a veure amb la mesura i el «seny» tantes vegades esmentat. prenent com a punt de partida els encerts i errors d`altres autors que han provat de definir la idiosincràsia catalana (jaume vicens vives, josep trueta, valentí almirall o carles pi-sunyer), llorens desenvolupa la seva pròpia teoria sense embuts. el mateix autor ja ens adverteix, d`entrada, que el llibre l`ha fet a cops de puny «i si al lector tant li repugna el pugilisme farà molt santament de deixar-ho córrer i de no girar cap més full».