El desembre del 2006 la Rita Fontclara arriba a Sant Petersburg amb el proposit d’escriure una carta al Victor Valldaura. Te cinquanta anys. Quan en tenia vint i ell vint-i-set, van començar a sortir. Llavors ella estudiava Filosofia i ell era critic d’opera. Els unia la passio per la musica, per la pintura, per la literatura. Al cap de poc de coneixer-se es van fer inseparables. Pero, inesperadament, ell va decidir anar a Mila per fer la tesi doctoral sobre l’opera Nabucco i allo va ser un punt d’inflexio. Al cap d’uns mesos, es van separar. La Rita va travessar un tunel molt fosc que la va fer emmalaltir. Pero, a poc a poc, el poder de les paraules i de la musica la van ajudar a anar transformant aquell patiment i va tornar a sentir el coratge per viure.a Trenta anys despres, ja convertida en psiquiatra, des de la cafeteria de l’Hotel Astoria de Sant Petersburg, envoltada de silenci i contemplant la neu que cobreix el carrer i la plaça de Sant Isaac, rememora la seva relacio amb el Victor i vol escriure-li una carta per explicar-li la seva transformacio.aaaaa