En diu Joan Martí i Castell al pròleg del llibre que "Vallverdú és una observador a ull nu; ni té necessitat ni vol res ques'interposi entre la seva més pregona humanitat i l'entorn més proper i més llunyà que l'envolta. Per això és moltencertat i té peculiar significat el títol que ha volgut donar al conjunt variat de poemes que recull en aquesta obra. Unpoemari que avança amb sinceritat i pulcritut promeses amb la capçalera epigràfica, gravada en pedra ferma, dedicadaa l'Antonieta: quatre versos d'art major, decasíl·labs i amb rima assonant, on es mesclen la saviesa, l'esperança, l'atzar,el pas dels segles, la pols dels difunts i l'oblit dels qui viuen. I la nitidesa i la veracitat es van desenvolupant sense defallir nidecebre mai, ni un instant ni un mot, al llarg de tot el llibre".
"Un plaer llegir aquests poemes escrits des de la saviesa que dona l'edat madura."